Conseqüències jurídico-penals de l’estat d’alarma decretat per a la gestió de la crisis sanitària originada pel COVID-19

Si el Dret tingués un estat aquest seria, sens dubte, el gasós. Per la seva pròpia naturalesa les normes jurídiques tendeixen a ocupar tot l’espai i experimenten l’horror vacui característic de les substàncies incorpòries. 

La situació que estem vivint és del tot excepcional i resulta evident que aquest no és el moment del Dret. L’emergència sanitària i la crisi col·lectiva que ens assoleix desplaça qualsevol altra prioritat.

Malgrat tot, a pesar de no ser el moment del Dret, és evident que en aquest moment té molt a dir, i molt a callar…fent ús de les facultats constitucionalment reconegudes, el Govern ha dictat una sèrie de decrets que modulen el perfil d’algunes normes i que matisen el comportament del Poder Judicial. Les intervencions més significatives han operat sobre el Dret laboral per facilitar els requisits que permeten a les empreses flexibilitzar els seus compromisos laborals sense generar atur.

El Dret penal, la nostra disciplina, no ha quedat exclosa d’aquest procés de reconfiguració identitària. Les necessitats pròpies del moment, han matisat el sentit d’alguns preceptes i han tingut una indubtable incidència en l’àmbit processal.

L’objecte d’aquesta nota es concreta en el comentari de les principals repercussions que han tingut els Reials Decrets promulgats pel govern, valorant en primer lloc els efectes substantius, els que operen sobre el Codi penal i, en segon lloc, els efectes processals, els que ho fan sobre el propi procés judicial.

A efectes substantius:

El Reial Decret 436/2020 de 14 de març, pel que es declara el present estat d’alarma fixa, en el seu article cinquè, la possibilitat de que els agents de l’autoritat puguin practicar les comprovacions en les persones, béns, vehicles, locals i establiments que siguin necessàries per a comprovar, i en el seu cas, impedir que es duguin a terme els serveis i activitats suspeses per aquest Reial Decret. En aquest sentit, podran dictar les ordres i prohibicions necessàries i suspendre les activitats o serveis que s’estiguin duent a terme. Amb aquesta finalitat, la ciutadania té el deure de col·laborar i no obstaculitzar la labor dels agents de l’autoritat en l’exercici de les seves funcions.

L’incompliment o la resistència a les ordres de les autoritats competents en l’estat d’alarma serà sancionat d’acord amb les lleis, en els termes establerts a l’article deu de la Llei Orgànica 4/1981, d’1 de juny.

En relació a aquest últim paràgraf, les infraccions  i sancions imposables són, en essència, de caràcter administratiu, havent- nos de remetre a les lleis 4/2015 de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana; 17/2015, de 9 de juliol, del Sistema Nacional de Protecció Civil; i 33/2011, de 4 d’octubre, General de Salut Pública; les quals contemplen com a infraccions molt greus o greus les conductes conduents a l’obstrucció, desobediència o pràctica d’activitats que poden comportar danys per a la seguretat o la salut públiques. Dites infraccions poden ser sancionades amb multes des de 601 a 600.000 euros, depenent de la seva gravetat.

No obstant, hem de tenir en compte que la jurisdicció penal també pot arribar a castigar les més greus de les conductes abans mencionades. En concret, l’article 556.1 del nostre Codi Penal castiga com a delicte de desobediència: Els que resistissin o desobeïssin greument a l’autoritat o als seus agents en l’exercici de les seves funcions, o al personal de seguretat privada, degudament identificat, que desenvolupi activitats de seguretat privada en cooperació i sota el mandat de les Forces i Cossos de Seguretat; arribant a imposar-se penes de presó de tres mesos a un any o multes de sis a divuit mesos. En la seva modalitat més greu, en el cas que s’agredís o, amb intimidació greu o violència, existís oposició o resistència greu a l’autoritat, agents o funcionaris públics, es poden arribar a imposar penes de presó d’un a quatre anys o multes de tres a sis mesos, al estar cometent-se un delicte d’atemptat, de l’article 550 del Codi Penal.

Així mateix, resulta també interessant esmentar les següents situacions, amb rellevància penal, que poden produir-se en la situació excepcional que vivim:

• L’estat d’alarma ha portat a provocar que bé com a mitjà per a enriquir-se en la revenda, o simplement per la mateixa por a que es produeixi una falta de proveïment, se sostreguin mascaretes protectores o líquid desinfectant, material considerat bàsic per a actuar en la protecció com a mesura preventiva del virus. Això últim, donaria lloc al corresponent delicte de furt de l’article 234 del Codi Penal en la seva modalitat agreujada prevista per l’article 235 del mateix text legal, a l’entendre que es tracta de béns de primera necessitat i que es causa una situació de falta proveïment, o per entendre que dits furts revesteixen d’especial gravetat, atenent a la producció de perjudicis d’especial consideració; arribant a imposar-se, en ambdós casos, penes d’un a tres anys de presó. Si per a la sostracció de dits efectes s’emprés força en les coses o violència o intimidació en les persones, i existís un ànim de lucre en qui efectués la conducta delictiva, podríem estar parlant d’un delicte de robatori, de l’article 237 i següents del Codi Penal, castigat amb penes de fins a cinc anys de presó.
• Davant del risc de contagi d’algun treballador, aquest podria arribar a plantejar-se el cas de que la negativa d’adoptar mesures de seguretat i higiene en el treball pugui generar la comissió d’infraccions de les normes de prevenció i riscos laborals, inclús arribant a generar un delicte contra els drets dels treballadors dels articles 316 i 317 del Codi Penal, que pot ser castigat, en la seva modalitat més greu, amb la pena de presó de fins a tres anys.
• Tenint en consideració que el COVID-19 es reconeix com a una malaltia infecciosa greu, a causa del seu potencial lesiu i la crisis de sanitat que està originant a nivell global, sorgeix en la societat un deure de responsabilitat i el naixement d’una norma objectiva de cura. A aquest efectes, i tot i no consistir en una obligació legal a Espanya el deure de revelar la contracció del virus, en garantia del dret constitucional a la intimitat, sí sorgeix l’obligació legal per a tots els espanyols d’adoptar les mesures de protecció necessàries per a evitar la transmissió del virus a la resta de la població. En el seu defecte, es podria estar cometent-se un delicte de lesions imprudents de l’article 152 del Codi Penal, podent ser castigat dita conducta amb la pena de presó de fins a tres anys.

A efectes processals:

El Reial Decret 436/2020 estableix, a la seva Disposició Addicional segona, la suspensió i la interrupció dels terminis processals; reprenent-se els mateixos en el moment en el que perdi vigència el present Reial Decret o les seves pròrrogues. També, a la seva Disposició Addicional quarta, es preveu la suspensió dels terminis de prescripció i caducitat durant el termini de vigència de l’estat d’alarma i les seves pròrrogues, la qual cosa comporta, en l’àmbit penal, la interrupció de les prescripcions dels delictes i de les penes efectivament imposades.

En concret, i únicament per a l’ordre jurisdiccional penal, s’estableix la no aplicació de dites suspensions i interrupcions en els següents procediments:

• Habeas Corpus.
• Les actuacions encomanades als serveis de guàrdia.
• Les actuacions amb detinguts.
• Les ordres de protecció.
• Les actuacions urgents en matèria de vigilància penitenciària.
• Qualsevol mesura cautelar en matèria de violència sobre la dona o menors.

Així mateix, en fase d’instrucció, el jutge o tribunal competent podrà acordar la pràctica d’aquelles actuacions que, pel seu caràcter urgent siguin inajornables.

No obstant l’anteriorment dit, el jutge o tribunal podrà acordar la pràctica de qualsevol actuació judicial que sigui necessària per a evitar perjudicis irreparables en els drets i els interessos de les parts en el procés.

Per últim, en atenció a la recent dictada Ordre SND/261/2020, de 19 de març, per a la coordinació de l’activitat professional dels membres dels cossos de funcionaris regulats en el Llibre VI de la Llei Orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del Poder Judicial durant la vigència de l’estat d’alarma declarat pel Reial Decret 463/2020, de 14 de març; s’encomana al Ministeri de justícia la coordinació de l’activitat professional dels membres dels cossos de funcionaris del Poder Judicial en tot el territori de l’Estat. En conseqüència, el Ministre de Justícia podrà adoptar les resolucions i disposicions que siguin necessàries per a garantir, en tot el territori de l’Estat, una aplicació homogènia dels serveis essencials per a la salvaguarda dels drets i llibertats de la ciutadania. Així mateix, queden sense efecte les més severes restriccions acordades per la Justícia Catalana, les quals pretenien la suspensió de totes les visites i senyalaments previstos, així com de tots els terminis processals.

Tags