Tradicionalment, el Dret ve sent definit com la més adequada eina de la societat per a la correcta i deguda regulació de les relacions humanes, els esdeveniments socials i els conflictes interpersonals.

En aquest mateix sentit, s’ha afirmat que la norma jurídica sempre sorgeix amb caràcter posterior a la realitat social que mitjançant la mateixa tracta de regular, doncs, en cas contrari, les normes que neixen per a regular una realitat social encara inexistent estan avocades al seu incompliment, per no resultar necessàries per a la vida en societat.

Sobre dita base, ens trobem en uns dies en els que el Dret adquireix un especial protagonisme, ja que ha de donar una resposta adequada i proporcionada als greus esdeveniments pels que estem travessant.

Conseqüentment, la declaració de l’Estat d’Alarma (per segona vegada a la història de la nostra democràcia) per part del Govern com a resultes de la crisis sanitària derivada de l’expansió mundial del COVID-19, ha desplegat una rellevant quantitat de conseqüències jurídiques de diferent ordre, l’estudi i anàlisis del les quals s’entén tremendament interessant i rellevant per a tots els operadors jurídics.

En singular, les mesures de confinament decretades pel Govern en el marc de l’Estat d’Alarma ha afectat directa i indirectament a persones físiques i jurídiques a múltiples nivells, especialment, a nivell social, econòmic i jurídic.

La present crisi mundial es configura com un “stress test” que està posant a prova el comportament i el nivell de compromís de la societat en el seu conjunt amb el compliment de la legalitat vigent. I l’anterior, resulta igualment d’aplicació a les empreses (entenguis organitzacions o persones jurídiques, amb caràcter general), per a qui aquesta crisis suposa el major dels exàmens en relació al compliment de la legalitat i la funció social i econòmica que les mateixes tenen constitucionalment atribuïdes en el marc del nostre ordenament jurídic.

En aquest punt, cobren singular rellevància els sistemes i programes de compliment legal i normatiu implementats en les organitzacions i empreses, fundacions, associacions i demés ens amb personalitat jurídica pròpia, els quals han de ser capaços de donar una adequada resposta a les necessitats que en aquests moments acuiten a la societat mundial.

Respecte l’anterior, podem distingir dos plans: per una banda, el compliment normatiu general; i, per altre banda, el compliment normatiu en matèria jurídico-penal.

En relació al primer, les diferents mesures implementades pel Govern a l’empara de l’Estat d’Alarma decretat, han incidit enormement en matèria de dret laboral, dret mercantil i societari, dret fiscal i tributari, dret administratiu, dret contractual, així com en matèria de protecció de dades.

En aquest punt, l’actual conjuntura converteix en necessària l’aplicació dels més alts estàndards en matèria d’ètica de les organitzacions, responsabilitat social corporativa i bon govern empresarial.

En relació al segon, això és, a nivell jurídico-penal, resulta possible observar que la situació que ara travessem ha donat lloc a la comissió de fets delictius de diferent naturalesa (sobretot, per part de persones físiques), alguns dels quals poden resultar generadors de responsabilitat penal per a les persones jurídiques, via art. 31 bis del nostre Codi Penal.

La present situació obliga a portar a terme, necessàriament, una redefinició i una revaluació dels riscos jurídico-penals inherents a les organitzacions, especialment, respecte de diversos i concrets riscos preexistents que, ara, es veuen accentuats per a les circumstàncies conjunturals, així com de l’impacte legal i de les conseqüències jurídiques derivades dels mateixos.

En primer lloc, en l’actual moment adquireixen una especial i notòria rellevància els delictes contra els drets dels treballadors (tipificats en seu dels articles 311 a 318 del Codi Penal), especialment en el que respecta a la salut i integritat dels mateixos, per quant es tracta del bé jurídico-penal més valuós en el marc d’aquesta crisis sanitària.

En aquest sentit, una interpretació teleològica i necessàriament extensiva del corpus normatiu vehiculat a través del Reial Decret que proclama l’Estat d’Alarma ens porta a afirmar que totes aquelles activitats econòmiques, comercials i empresarials, així com les prestacions de serveis professionals, que no resulten del tot bàsiques i necessàries haurien de suspendre’s totalment, per a la protecció de la salut i la vida dels empleats, sempre i quan les organitzacions no es trobin en disposició de garantir la integritat dels mateixos en el desenvolupament del seu treball mitjançant l’aplicació de les mesures sanitàries i de prevenció de riscos laborals decretats per la nomenada norma (en especial, en el que respecta als denominats Equips de Protecció Individuals, popularment coneguts sota l’acrònim d’EPI’s).

Així, si bé és cert que la comissió dels delictes contra els drets dels treballadors no són, per pròpia voluntat del legislador penal, tipus penals generadors de responsabilitat penal per a la persona jurídica ex art. 31 bis del Codi Penal, la realització d’aquestes conductes delictives per part de les persones jurídiques comporta, en el seu cas, l’aplicació de les conseqüències jurídico-penals establertes en seu del art. 219 del Codi Penal, les quals poden resultar tant o més rellevants i costoses que les penes o conseqüències jurídiques previstes en seu del art. 33.7 del mateix cos normatiu pels casos de comissió d’un dels delictes societas per part d’una persona jurídica.

Per tant, no hi ha dubte que el risc penal més rellevant actualment per a les persones jurídiques el constitueix el derivat de la possible comissió per part d’aquestes d’un dels delictes contra els drets dels treballadors, per quant la salut i la integritat d’aquests s’erigeix, de llarg, com el bé social i jurídico-penal més rellevant i, per això, mereixedor de la màxima protecció.

En segon terme, però en aquest mateix sentit, els delictes contra la salut pública, tipificats en els arts. 359 a 378 del nostre Codi Penal, adquireixen igualment una rellevància singular en el marc de la present situació de crisis sanitària.

En aquest àmbit, tant la Unió Europea com el Govern espanyol han flexibilitzat enormement els tradicionalment rígids procediments i protocols de creació i fabricació de medicaments en el marc de la investigació científica i farmacèutica que actualment s’està portant a terme per obtenir la cura o la vacuna contra el COVID-19. No obstant, l’anterior no pot utilitzar-se com a excusa per a desatendre el complex i rígid cos normatiu, inclòs el de naturalesa penal, que regula el referit sector industrial.

En tercer lloc, i derivat de l’anterior, els riscos emanats dels delictes de revelació de secrets personals ex art. 197 i ss. del Codi Penal emergeixen amb singular notorietat, sobre tot, respecte de les persones afectades pel COVID-19.

En aquest sentit, l’Agencia Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha emès un document FAQ’s (acrònim de l’expressió anglosaxona “Frequently Asked Questions”, o, en la seva traducció al català, preguntes freqüents) sobre la delicada qüestió del tractament per part dels empresaris de les dades i la informació mèdica i sanitària dels treballadors afectats pel COVID-19.

Així mateix, el referit organisme, concretament, el seu Ganivet Jurídic, ha procedit a l’emissió, prèvia petició al efecte, del Informe núm. 0017/2020, en el que estableix en aquest sentit que “amb caràcter general, ha d’aclarir-se que la normativa de protecció de dades personals, en tant que dirigida a salvaguardar un dret fonamental, s’aplica en la seva integritat a la situació actual, donat que no existeix raó alguna que determini la suspensió de drets fonamentals, ni dita mesura ha estat adoptada”.

En quart lloc, els riscos derivats de la comissió dels delictes de revelació de secrets industrials o empresarials es veuen també potenciats en virtut de la “carrera” de la industria farmacèutica per aconseguir en el menor temps possible, pel bé de la humanitat, la cura o la vacuna conta el COVID-19.

En aquest context, la comissió de les diverses conductes consistents en el denominat espionatge industrial poden veure’s accentuades amb la finalitat d’obtenir, a demés de la solució mèdica a la present crisis, un incalculable benefici econòmic derivat del descobriment o l’obtenció de la cura o la vacuna contra el COVID-19.

En cinquè terme, resulta possible observar igualment un increment en relació amb els riscos generats a conseqüència de la comissió dels delictes de detracció del mercat de matèries primes i productes de primera necessitat, ex art. 281 Codi Penal, consistents en apartar del mercat matèries primes o productes de primera necessitat amb intenció de desproveir un sector del mateix, de forçar una alteració de preus o de perjudicar greument als consumidors.

En la present situació, la referida tipologia delictiva es vincula als productes sanitaris mèdics i bàsics de protecció (EPI’s) i als medicaments essencials, així com als béns i aliments més bàsics, necessaris i elementals per a la ciutadania, respecte dels quals podria produir-se desproveïment i/o, conseqüentment, un augment il·lícit del seu preu vehiculat mitjançant acords i càrtels empresarials i comercials legalment vetats.

Igualment, i a resultes de l’anterior, entren també en escenari els riscos emanats de la comissió del delicte de contraban (previst en la Llei Orgànica 12/1995, de 12 de desembre, de Repressió del Contraban) respecte de determinats productes, l’obtenció de la qual, pogués esdevenir complicada i preveure’s difícil en atenció a la present situació.

Així mateix, en matèria de blanqueig de capitals, delicte previst i penat en seu del art. 301 del Codi Penal, el Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (SEPBLAC) ha emès un Comunicat, de data 16 de març, en el que manifesta que “Les circumstàncies extraordinàries derivades de l’actual situació d’emergència de salut pública ocasionada pel COVID-19 poden dificultar als subjectes obligats al compliment de les seves obligacions de declaració i informació al Sepblac. Conseqüentment, el Sepblac prendrà degudament en consideració tals circumstàncies extraordinàries a efectes de valorar possibles retards en el compliment”.

En base a l’anterior, ens trobem front una flexibilització o contextualització de les obligacions en matèria de blanqueig de capitals per part del SEPBLAC en atenció als subjectes obligats que, no obstant, no pot servir com a excusa en la que emparar-se per a procedir a l’incompliment de la normativa del ram.

Per últim, resulta possible observar, tal i com ha informat recentment el Ministeri d’Interior, que la situació actual ha provocat un repunt i una important i preocupant alça de la denominada delinqüència informàtica, potenciada per les mesures de confinament adoptades, que han comportat un conseqüent augment exponencial del tràfic de dades informàtiques a través d’internet, i que resulta igualment generadora de responsabilitat penal per a les persones jurídiques.

A més a més, en relació amb tot l’anterior, cobra especial rellevància en aquesta situació el denominat “Third party Compliance”, això és, el control, la mitigació i la minimització dels riscos penals en el marc de les relacions de les organitzacions amb tercers, tals com proveïdors, clients i demés agents econòmics i socials, havent d’aplicar-se les corresponents i necessàries mesures i protocols de compliment també en aquest rellevant àmbit.

En altre ordre de coses, cap igualment referir que tota l’anterior problemàtica no solament resulta d’aplicació a les organitzacions de caràcter privat. I es que, en aquest sentit, resulta necessari destacar que el denominat compliance públic s’ha estat obrint pas cada vegada amb més força durant els últims anys.

Així, l’Administració Pública, singularment l’Administració sanitària, i especialment en l’actual context de crisis sanitària mundial, té encomanat el deure i l’obligació de velar per a la salut i la integritat de la totalitat dels sanitaris que, dia a dia, lluiten per salvar les vides dels afectats pel COVID-19 amb una flagrant carència de mitjans materials i humans, així com de les més bàsiques i elementals mesures de protecció. I el mateix succeeix en relació amb les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, així com les Forces Armades.

En aquest sentit, resulta necessari recordar, per bàsic que pugui arribar a semblar, que els responsables de les Administracions Públiques ostenten una posició de garant respecte de la totalitat dels funcionaris públics, els quals, ja de per sí, de manera intrínseca al seu treball, posen en risc la seva salut i, en últim terme, les seves vides, per a lluitar contra aquesta crisis a tots els nivells. En conseqüència, les mesures de protecció que s’han de proporcionar a aquests professionals públics han de ser màximes, doncs en el cas de que algun dels indicats riscos penals es materialitzi en algun d’aquests funcionaris públics, la posició de garant dels responsables de les Administracions Públiques afectades podria comportar la possible derivació de responsabilitat penal per la seva actuació (o, millor dit, per la seva no actuació o inacció).

En conclusió, el paper del compliance en el marc de la present situació de crisis sanitària mundial (i ara més que mai) ha de ser el de minimitzar i mitigar al màxim els riscos legals generats i/o potenciats conseqüència de les noves circumstàncies que ens afecten, establint i implementant totes les mesures que resulten necessàries per a l’assegurament de la salut i la integritat de tots els membres de les organitzacions, i adoptant i executant les corresponents mesures tendents a la reactivació i a la continuació de l’activitat econòmica i empresarial des del mateix moment en que es precedeixi al aixecament del conjunt de mesures d’urgència sanitària i social establertes pel Govern a resultes de l’Estat d’Alarma decretat, en compliment de la funció econòmica i social que tan les organitzacions privades com les Administracions Públiques ostenten en el marc del nostre Estat Social i Democràtic de Dret.

 

Jesús Solar Rodríguez.
MOLINS&PARÉS Penal·Compliance

---

---